PARLAR DEL SUÏCIDI: Què sabem del suïcidi?
L'Organització Mundial de la Salut (OMS), identifica el suïcidi i els seus intents com un dels problemes més greus de salut pública que poden afectar a les persones, i és per això que recomana que siga atès de manera prioritària.
La conducta suïcida inclou una amplia gama de pensaments i actes en relació amb la pròpia mort (Anseán, 2014):
 |
Acte suïcida amb resultat de mort, definit com acte deliberat en el qual una persona decideix llevar-se la vida voluntàriament. |
 |
Acció autolesiva amb grau variable de dany físic o d'intencionalitat suïcida. |
 |
Manifestacions verbals o no verbals sobre ideació suïcida, independentment de la seua intencionalitat. |
 |
Inclou tot tipus de pensaments relacionats amb el suïcidi, idees o desitjos de morir, idees suïcides o fins i tot el pla suïcida. |
 |
Engloba una diversitat de comportaments com pensar en el suïcidi (o ideació suïcida), planificar el suïcidi, idear el suïcidi i cometre un suïcidi pròpiament dit. |
El suïcidi és el resultat d'un terrible patiment emocional intern. La conducta suïcida és un problema complex, per al que no existeix una sola causa ni una sola raó, sinó que és el resultat d'una complexa interacció de factor biològics, genètics, psicològics, socials, culturals i mediambientals. Gran part dels suïcidis poden prevenir-se. Els pensaments suïcides normalment estan associats a problemes que poden resoldre's amb temps i ajuda de familiars, amistats i professionals.
L'OMS recomana una sèrie de pautes per al tractament de notícies sobre el suïcidi:
 |
No tractar els casos de suïcidi com a successos inexplicables o actes de bogeria. |
|
No oferir detalls sobre el mètode utilitzat. |
|
No difondre prejudicis ni culpar. |
|
No presentar el suïcidi com a una solució comprensible a problemes individuals o socials. |