Existeixen molts mites al voltant del concepte del suïcidi que ens inciten a tindre creences errònies sobre el suïcidi, la seua prevenció i formes d'intervenció. Anem a conèixer alguns d'aquests:
-
"Parlar sobre el suïcidi pot incitar a cometre'l"
- Aquesta creença infon temor d'abordar aquest tema i ens allunya de qui necessita ajuda. A causa de l'estigma que hi ha al voltant del suïcidi, la majoria de les persones que consideren la possibilitat de suïcidar-se no saben amb qui poden parlar.Està demostrat que parlar del suïcidi de manera responsable redueix el risc de cometre'l ja que preguntar a una persona sobre la presència de pensaments suïcides permet alleujar la tensió que suposa el seu malestar i li fa veure que ens importa. Li pot donar temps per a reflexionar i sentir que hi ha altres opcions.És important preguntar, però ho és més escoltar de manera atenta i sense jutjar, de manera que es perceba un desig d'ajuda genuí. No és aconsellable entrar en discussió o llevar importància al que la persona sent.
-
- Alguns suïcidis es poden produir sense advertència prèvia, però la majoria han sigut precedits de signes d'advertència verbal o conductual. Per això és important conèixer els signes d'alarma i detectar-los. Sempre s'han de prendre seriosament els signes d'amenaça o autolesió.Una altra creença errònia és que els qui parlen del suïcidi no tenen la intenció de cometre'l. L'evidència ens diu que la major part de les persones que han intentat suïcidar-se havien expressat la seua intenció amb paraules, amenaces, gestos o canvis de conducta prèviament.Parlar del suïcidi pot ser una manera de demanar ajuda en una persona que està patint. La majoria de les persones que pensen en la possibilitat de suïcidar-se es troben en una situació en la qual no troben alternatives. Desafiar-los en aquesta situació és un acte irresponsable, ja que la persona es troba en una situació vulnerable i que no disposa dels recursos necessaris per a adaptar-se a determinades situacions.
-
- Tot i que les persones amb malalties mentals se suïciden amb més freqüència, moltes no estan afectades pel comportament suïcida i no totes les persones que es lleven la vida tenen un trastorn mental.El que indica el comportament suïcida és un gran sofriment, però no necessàriament un trastorn mental.
-
- Tota persona en risc de suïcidi es troba en una situació ambivalent, és a dir, amb desitjos de morir i de viure. El fet de parlar-ne obertament, reflexionar i el suport emocional poden ajudar a donar temps per a previndre la conducta suïcida.
-
- A les persones adultes ens costa afrontar que el suïcidi és una causa de mort en edats primerenques de la vida. Una quarta part de les morts per suïcidi es produeixen en adolescents i menors de 25 anys. Tendim a trivialitzar els problemes en la infància i l'adolescència, com a "coses de l'edat", amb la qual cosa minimitzem el grau de sofriment que els pot generar un problema.
-
- El risc més elevat de suïcidi sol ser a curt termini i específic segons la situació. Al voltant de la meitat de les persones que han patit una crisi suïcida han tingut una nova crisi dins dels tres primers mesos. Però, encara que els pensaments suïcides poden tornar, no són permanents, i qui haja tingut pensaments i intents suïcides pot portar després una llarga vida sense que es tornen a produir.No obstant això, entre l'1 % i el 2 % de les persones que intenten suïcidar-se ho aconsegueixen durant el primer any després de l'intent i entre el 10 % i el 20 % consumaran el suïcidi en algun moment de la seua vida.No es pot generalitzar i la millor manera de previndre és parlar-ne, escoltar i fer sentir suport.
-
- El mite que subjau a aquesta idea errònia és que parlar amb una persona que presenta ideació suïcida sense la deguda preparació pot ser perjudicial. L'evidència ens diu que acostar-se a la persona amb una actitud d'escolta, amb el desig genuí d'ajudar, és el primer pas per a la prevenció.La psiquiatria i la psicologia clínica disposen de professionals amb experiència en la detecció del risc de suïcidi i el maneig d'aquest, però no són els únics que poden previndre'l. Qualsevol persona pot col•laborar en la prevenció i l'ajuda a les persones que es troben en una situació de crisi suïcida. Si en parlem i escoltem, haurem iniciat la prevenció.
-
- Tot i que és cert que alguns suïcidis es cometen sense advertència prèvia, una gran part van precedits de signes d'advertència verbal o de conducta. Per això és molt important conèixer els signes d'advertència per a poder previndre el suïcidi.
-
- El suïcidi sí que es pot previndre, igual que els accidents de trànsit, la violència de gènere o els homicidis. Però per a aconseguir-ho calen polítiques públiques i plans de prevenció. En aquest sentit, els mitjans de comunicació poden ser un aliat valuós en la prevenció del suïcidi si enfoquen correctament la notícia sobre el tema i tenen en compte els suggeriments de persones expertes: publicar senyals d'alerta d'una crisi suïcida, dispositius de salut mental als quals poden acudir, divulgar grups de persones en risc i mesures senzilles que permeten a la població saber què fer en cas de detectar una persona en risc de suïcidi.
-
- Se sol creure que igual que atempten contra si mateixes poden fer-ho contra les altres, però el suïcidi és un acte autoagressiu, en el qual els impulsos destructius s'aboquen contra la mateixa persona.
-
- Si hi ha desitjos reals d'ajudar una persona en crisi a trobar altres solucions que no siguen el suïcidi, amb el fet de parlar i escoltar n'haurem iniciat la prevenció.